PEIRE VIDAL
A B a I K N2 e E R P H
Peire Vidals si fo de Toloza, filz d'un pelissier. E cantava mielhs d'ome del mon, e fo bos trobaire; e fo dels plus fols homes que mai fossen, qu'el crezia que tot fos vers so que a lui plazia ni qu'el volia. E plus leu liavenia trobars que a nulh home del mon, e fo aquel que pus rics sons fetz, e majors folias d'armas e d'amors. E dis grans mals d'autrui; e fovers que us cavaliers de San Gili li fetz talhar la lengua, per so qu'el dava ad entendre qu'el era drutz de sa molher; e n'Uc del Bauz sil fetz garir e metgar. E cant el fo garitz, el s'en anet outra mar, e de lai menet una grega queil fon donada per moiller en Cipri. Eil fodonat a entendre qu'ela era netsa de l'emperador de Constantinople, e qu'el per lieis devia aver l'emperi per razon. Don el mes tot can poc guazanhar a far navili, qu'el crezia anar couquistar l'emperi; e portava armas emperials es fazia apelar emperaire e sa molher emperairitz. Et entendia en totas las bonas donas que vezia, e totas las pregava d'amor; e totas lidizian de far e dir so qu'el volgues. Don el se crezia drutz de totas, e que cascuna moris per el; e totas l'enganavan. E totas vetz menava rics destriers e portava ricas armas, e cadieira e campolieit emperial; e crezia esser lo melher cavaliers del mon per armas el plus amatz de domnas.
1. - N2 ERPH
Peire Vidals, si com ieu vos ai dit, s'entendia en totas las bonas domnas e crezia que totas li volguesson ben per amor; e si s'entendia en ma domna n'Alazais de Roca Martina qu'era molher d'en Barral, lo senhor de Marseilla, loquals volia meils a Peire Vidal qu'a home del mon, per lo ric trobar e per las belas folias que dizia e fazia; e clamavan se abdui Raynier; e Peire Vidals si era privatz de cort e de cambra d'en Barral plus que om del mon. En Barrals si sabia be que Peire Vidals se entendia en sa molher, e tenia loi a solatz, e tug aquilh que o sabion; e si s'alegrava de las folias qu'el fazia ni dizia; e la dona o prendia en solatz, aissi con fazian totas las autras donas en cui Peire Vidals s'entendia; e cascuna li dizia plazer eill prometia tot so queill plagues e qu'el demandava, & el era si savis que tot o crezia. E quan Peire Vidals se corrossava ab ela, en Barrals fazia ades la patz, el fazia prometre tot so que demandava. E quan venc un dia Peire Vidals saup qu'en Barrals se era levatz e que la domna era tota sola en sa cambra; e venc s'en al leit de madona n'Alazais; & atroba la dormen, & aginoilla se davan ella, e baiza Ii la boca. Et ella sentit lo baizar e crezet que fos en Barrals sos maritz, e rizen ella se levet; e garda, e vi qu'era lo fols de Peire Vidal, e comenset a cridar &a far gran rumor. E vengron las donzelas de lains, quant ho auziron, e demanderon : « Qu'es aisso? » E Peire Vidals s'en issit fugen. Ela domna mandet per en Barral, e fetz li gran reclam de Peire Vidal que l'avia baizada; e ploran l'en preguet qu'el en degues penre venjansa. Et en Barrals, aissi com valens horn e adregz, si pres lo fag a solatz, e comenset a rire &a reprendre sa molher, car ela avia faita rumor d'aisso quel fols avia fait. Mas el no lan poc castiar qu'ela no mezes gran rumor per lo fait, e sercan &enqueren lo mal de Peire Vidal; e grans menassas fazia de lui. Peire Vidals, per paor d'aquest fait, montet en una nau & anet s'en a Genova; e lai estet tro que passet outra mar ab lo rei Richart, queill fo mes en paor que madona n'Alazais li volia far tolre la persona. Lai estet longa sazo, e lai fetz maintas bonas cansos, recordan lo baizar qu'el avia emblat. E dis, en una canso que dis :
Ajostar
E lassar,
que de leis non avia agut negun guizardo,
Mas un petit cordo
Si aigui,
Qu'un mati
Intrei dins sa mais0
Eil baisei a lairo
La boca el mento.
Et en un autre loc dis :
Pus onratz:
Fora c'om natz:
Sil bais emblatz:
Mi fos datz:
E gent aquitatz.
Et en autra chanso, la quals comensa:
Plus quel paubres que jatz en ric ostal,
el dis :
Bem bat Amors ab las vergas qu'ieu cuelh,
Quar una vetz en son reial capduelh
L'emblei un bais don tan fort me sove.
Ai! tan mal trai qui s0 qu'ama no ve!
Aisi estet longa sazo outra mar, que non auzava tornar en Proensa. E Barrals, que Ii volia aitan de be com avetz auzit, si preguet tan sa molher qu'ela Ii perdonet lo fait del baisar e loi autrejet en do. En Barrals si mandet a Peire Vidal grassia e bona voluntat de sa molher, e que vengues. Et el venc ab gran alegrier a Marseilla, e fo fort hen aculhitz per en Barral e per madona n' Alazais, &autrejet li lo baizar en do qu'el liavia emblat; don Peire Vidals fetz aquesta chanso que ditz:
Pos tornatz soi en Proensa.
2. - E R P e
Peire Vidals, per la mort del bon comte Raimon de Tolosa', si se marri molt e det se gran tristessa; e vestit se de negre, e talhet las coas e las aurelhas a totz los sieus cavals, & a si & a totz los sieus servidors fetz raire los cabelhs de la testa; mas las barbas ni las onglas non se feiron taillar. Molt anet longa sazo a lei de fol home e de dolen. Et avenc se que en aquela sazo qu'el anava enaissi dolens, quel reis n'Anfos d'Arago venc en Proensa; e vengro ab lui Blascols Romeus, en Garsias Romeus, en Martis del Canet, en Miquels de Luzia, en Sans d'Antilon, en Guillems d'Alcalla, en Albertz de Castelvieil, en Raimons Gausserans de Pinos, en Guillems Raimons de Moncada, en Arnautz de Castelbon, en Raimons de Cerveira '; e troberon Peire Vidal enaissi trist, dolen, & enaisi apareillat a lei de fol. E lo reis lo comenset a pregar e tug li autre sei baro, e Blascols Romeus en Guillems d'Alcalla, qu'eron sei amic especial, que s'entendion molt en chansos, qu'el degues laissar aquel dol, e que degues cantar e se alegrar, e que feses una chanso que illportesson en Arago. Tan lo preguet lo reis eill siei baro qu'el dis que se alegraria e laissaria lo dol e faria chanso e tot so queill plagues.
Et el si amava la Loba de Puegnautier, e madona Estafania de Son que era de Sardanha; & aras de novel era s'enamoratz de na Raimbauda de Biolh, molher d'en Guillhem Rostanh, qu'era senher de Biolh. Biolhs si es enProensa, en la montanha que part Lombardia e Proensa. La Loba si era de Carcasses; en Peire Vidals si se fazia apelar lops per ela, e portava armas de lop. Et en la montanha de Cabaret el se fetz cassar als pastors ab cas & ab mastis & ab lebriers, si com om fai lop; e vesti una pel de lop per donar a entendre als pastors & als cans qu'el fos lops. E li pastor ab lor cas lo cassero el baratero si malamen qu'el en fo portatz per mort a l'alberc de la Loba de Puegnautier. E cant ela saup que aquest era Peire Vidals, ela comenset a far gran alegreza de la folia que Peire Vidals avia faita, & a rire molt, el maritz de leis atressi; e receubron lo ab gran alegreza. El maritz de ela lo fetz penre e fetz lo metre en luec rescos, al miels qu'el poc ni saup; e fetz mandar pel metge, e fetz lo metgar entro que fo garitz.
Et aissi com·vos ai comensat a dire de Peire Vidal, qu'el avia promes al rei & a sos baros de far chansos, can fon garitz, lo reis fetz far armas e vestirs a se & a lui; e vestit se en Peire Vidals, e agenset se fort; e fetz adonc aquesta canso que ditz:
De cantar m'era laissatz
Per ira e per dolor.
Source
Camille Chabaneau. Les Biographies des troubadours en langue provençale. Toulouse: Édouard Privat, 1885. 64-66.